jueves, mayo 01, 2008

Pere Bessó traduce al catalán a Carlos Barbarito

¿I PER QUÈ L’ONA S’ENTESTA...


I per què l’ona s’entesta a assolir la platja?
Què és aquesta aigua on una vegada
em somorgullí els peus mentre amenaçava tempesta?
M’aconhortarà en plena nit,
en ple dia, enmig del sisme
que esquinça el sol, enfront del vent
que enderroca les portes? Llavors
-me’n recorde- sabia que tot es descoloreix,
es podreix, s’asseca, es rovella;
sabia, al capdavall, del foc
que assola el boscatge, de l’animal
que fuig escridassant-se.
I aquest déu que no alça camins,
aquest dimoni que es passetja, abúlic,
entre cossos que es busquen?
A què s’assembla el somni
rere somni de la primera a l’última nit?
A quin plec en un fresc antic,
a quina fosca mare, a quina real o mítica cuixa?